L’INCONTRO

RAFFAELLA GIORDANO i MARÍA MUÑOZ

María Muñoz i Raffaella Giordano s’aventuren juntes a l’escena donant vida a un singular i intens quadre poètic. Dos ànimes feroçment independents, ambdues autores i creadores d’universos gestuals, curioses per les múltiples formes d’expressió artística, fundadores de companyies en la gran dècada dels 80.

L’espai és vast, el perímetre incert entre l’extern d’una natura pacífica i l’intern d’una obscura matèria en evolució. La simplicitat i el reconeixement, generen un toc recíproc prenyat de substància no dita. El present s’inscriu en el lloc de l’encontre, cada paraula, cada gest i cada pasatge deixen la seva llavor en l’aire.

Collit en la seva invisible percepció, dona fruit i genera el gest següent. Cadascuna custòdia les coses secretes, la veu que emergeix en el moment adequat és sàvia, indirecta i real. La paraula del cos ressona en l’espai per evolucionar en un canvi continu, moviment succesiu, com un quadern desaprofitat en les seves pàgines blanques, com una finestra oberta al cel, com un llençol estès, como un tros de terra estèril, com una roca esperant la onada, com un camp de blat exposat al vent inesperat.

Allò que queda, la força i la gràcia, el rigor d’estimar sense condicions els camins del cos, la proximitat encén el secret,



no desitja ser descifrat i roman en el respecte d’allò que en última instància està amagat. Notes de treball-juny 2012 Escriptura coreogràfica i interpretació: María Muñoz, Raffaella Giordano

Col·laboració artística: Pep Ramis

Assistent de direcció: Leo Castro

Paraules i diàlegs: Maria Muñoz, Raffaella Giordano

Paisatge sonor: Pep Ramis

Col·laboració partitures musicals: Matteo Milani

Fragments musicals: Johann Sebastian Bach, Karl Friedrich Abel

Disseny d’Il·luminació: Luigi Biondi, August Viladomat

Vestuari: CarmepuigdevalliplantéS

Fotografia: Andrea Macchia, Jordi Bover

Assistència tècnica: Punt de fuga

Producció executiva: Eduard Texidor

Quan coneixes la dansa de María Muñoz, quan freqüentes la de Raffaella Giordano, quan intentes visualitzar-les juntes, d’entrada a un li xoquen les diferències físiques entre elles i del dinamisme en la seva dansa. Més tard, secretament, es percep una comunitat possible realçada per una integritat, una intensitat de la presència.

Ha bastat un “no res” o quasi, perquè es trobessin i de seguida es manifestés la evidència d’una cohabitació en escena extremadament emocionant. De la intuïció d’aquest encontre, de la profunda veritat de cada una, neix el desig de fer-les trobar.

Alain Fourneau, Théâtre des Bernardines.

Previous Next

Fotografies

📌 L’incontro (2013) (Prali)
🏢 Mal Pelo
📍 Prali